Edició en mode text de {Verdi, 28 - El mobbing immobiliari viscut dia a dia}
Sommaire de la page :

Articles

Brèves

Articles récents

Rubrique : {Mobbing... en genèric}

Recolzem Bon Pastor! Mostra el teu suport

Le dimecres 3 d'octubre de 2007 par insecte

Recolzem Bon Pastor!

{Consulter} l'article avec son forum.


Rubrique : {Quadern de bitàcora}

Altre cop ens tornen a tallar l’aigua.

Le dimarts 26 de setembre de 2006 par insecte

Avui, "Aigües de Barcelona" ha tornat a venir a tallar l’aigua. Resulta que la propietat ens està estafant i segueix sense pagar els rebuts de la companyia d’aigües. Tot i que els veïns seguim pagant girs postals a la propietària en concepte d’aquesta aigua.

Ni mobbing actiu, ni mobbing passiu. PROU MOBBING

{Consulter} l'article avec son forum.


Rubrique : {Opinió}

Manifest inter-generacional

Le dimecres 21 de juny de 2006 par insecte

1r Manifest inter-generacional: Barri d’èlit, Vides precàries

En el mes de març del 2006 veïnes i veïns de totes les edats, col·lectius i entitats del Barri de Gràcia vam realitzar unes jornades de debat sota el nom Pel dret a l’habitatge: contra la violència immobiliària.

Allí es va constatar la preocupació pel model de ciutat de Ciutat que s’està implantant. La Barcelona del disseny, guapa, fashion i civica té com a objectiu la transformació de la ciutat i de la seva gent en una mercaderia més.

Gràcia és una peça més d’aquest trencaclosques del model “marca Barcelona”. És preocupant l’elitització progressiva que s’està patint al barri, especialment en els darrers anys: manca d’espais públics i d’ús social, desaparició de petits comerços i tallers artesanals.... La pujada desmesurada del preu de l’habitatge ens aboca directament a la desarticulació del teixit social i a la precarització de les nostres vides.

Per aquest motiu, el nostre principal objectiu és acabar amb la violència inmobiliària i urbanística al barri de Gràcia, doncs se’ns viola sistemàticament un dret fonamental i bàsic: el dret a l’habitatge digne.

Per plantar cara aquesta situació i aconseguir un canvi creiem necessari:

Visibilitzar que aquestes problemàtiques no són individuals ni d’un sectors d’edats sinó que ens afecten a tothom i venen donades per una forma d’entendre i portar a terme un model de barri Crear eines per enfortir el teixit social Transcendir al model imposat, proposant, donant suport i portant a terme noves formes de fer

Denunciem:

Que a Gràcia es discrimina i s’expulsa als veïns i veïnes:

A la Gent Gran, amb unes pensions que en molts casos estan per sota del llindar de pobresa, i veient que cada any els seu poder adquisitiu es veu sensiblement minvat, el que fa que no puguin ni tants sols cobrir les necessitats mes vitals. Un 25 % de la població del barri són majors de 64 anys i un nombre elevat d’aquestes són dones i viuen soles i amb rendes antigues, convertint-se en les principall víctimes de la violència inmobiliària.

A les families, que han de viure hipotecades de per vida i cada cop els és més dificil arribar a finals de mes; hi ha qui gasta més del 50% dels salaris en el pagament de l’hipoteca. A això se li ha de sumar la manca d’escoles bresol públiques i altres equipaments públics bàsics.

A la gent jove que cada cop més els resulta impossible trobar un habitatge digne; els contractes laborals es precaritzen any rera any, augmentant l’abisme entre el preu dels pisos i els salaris.

Que els bancs, les immobiliàries i promotores d’habitatge són els principals generadors i responsables de l’especulació i la violència immobiliària que patim al barri:

Des del 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos només ho han fet un 34,5%; el preu per metre quadrat supera els 3500 euros. Les hipoteques augmenten els beneficis de les immobiliàries i els bancs i es converteixen en refugi d’inversions fugides de les inestables borses i que busquen rendiment a curt termini sense cap mena de risc, afavorint la mal anomenada bombolla immobiliària.

La millora de les condicions dels crèdits hipotecaris que amb el descens del tipus d’interès, l’ampliació dels terminis d’amortització animaven a la població a hipotecar-se de per vida per la compra de l’habitatge.

L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. Ara amb la pujada del tipus d’interès la situació s’agreuja encara més, deixant a una important part de la gent del barri abocada a la precarietat.

Hi ha més de 70 oficines immobiliàries instal·lades al barri i any rera any augmenta el nombre de solars i de cases tapiades que poc a poc es van transformant en cases d’alt estànding.

Tot i que els grans beneficiaris d’aquesta situació siguin la banca i les immobiliàries, amagant-se sota aquest aixopluc hi ha molts propietaris de pisos i d’immobles que al seu nivell tenen la seva responsabilitat, abusant dels lloguers o mantenint els seus habitatges tancats. Entre un 10 i un 15% dels pisos de gràcia estan desocupats.

Que els governs en cada un dels nivells (estatal, català, Barcelona i Gràcia) que unes vegades amb les seves lleis i la passivitat política estan afavorint i consentint aquesta situació

Aquesta realitat que ara ja ens ofega ja ve de lluny i entre les mesures polítiques que l’han potenciat cal destacar: el conegut com a decret Boyer de l’any 1985, amb la supressió de la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer; la llei d’arrendaments urbans de l’any 1994 (LAU), amb la implantació dels contractes de 5anys i la limitació dels supòsits de subrogació; les deduccions fiscals per la compra d’habitatges

Les dues primeres possibiliten especular al màxim amb l’habitatge de lloguer, la tercera anima a la població cap a la compra de l’habitatge i per tant a l’endeutament. A partir d’aquestes lleis la pressió dels lloguers a l’economia familiar ha arribat a límits insostenibles, deixant en la incertesa al llogater davant augments continuats que desborden els salaris i només es regeixen per les regles del mercat capitalista. El preu mitjà d’un pis de lloguer ha pujat de 355 euros l’any 1999 a 800 euros l’any 2006, superant (lloguer o hipoteca) el 50% de la majoria dels salaris.

A Gràcia no s’ha construït cap pis de protecció oficial en els últims quatre anys i es segueixen perdent espais d’ús social. La política d’habitatge i d’urbanisme del Districte segueix la dinàmica general de l’Ajuntament de Barcelona facilitant i en molts casos promovent l’activitat de les empreses privades (immobiliàries, bancs...).

El cas de La Violeta és paradigmàtic, doncs el Districte va permetre que una immobiliària holandesa comprés l’espai d’us social i cedint a la pressió dels veïns/es el va recuperar però pagant un preu molt alt: permutant-lo per un dels darrers solars que el Patronat de l’habitatge tenia al barri i requalificant l’espai ampliant-ne l’edificabilitat.

Volem:

L’elaboració per part del Consell de Districte d’un pla d’habitatge que contingui un programa de construcció d’habitatge públic i plantegi mesures de control del sòl.

L’obertura d’una oficina anti-assetjament al districte que funcioni amb gestió transparent.

L’elaboració d’un estudi de l’impacte social i ambiental dels PERI, que comporti la correcció dels plans en marxa.

Que tots aquests treballs es duguin a terme mitjançant mecanismes que garanteixin la participació real del veïnatge.

L’aplicació immediata de La Carta de Mesures per aturar la Violència Immobiliària i Urbanística (document adjunt), com un replantejament político-jurídic de la situació actual per a tal de pal·liar els efectes d’aquesta problemàtica.

{Consulter} l'article avec son forum.


Dernières brèves

Rubrique : {Mobbing... en genèric}

Transversal Web: “Joves i grans es conjuren contra l’especulació des de Siracusa”

Le dijous 30 de març de 2006

Joves i grans es conjuren contra l’especulació des de Siracusa

Alta participació en les jornades contra la violència immobiliària del cap de setmana

El Casal d’Avis de Siracusa va acollir durant tot el dissabte les jornades sobre la violència immobiliària i pel dret a l’habitatge organitzades per l’Assemblea de Gràcia. Una jornada farcida de realitats concretes i realitats implacables que va reunir els dos sectors socials més afectats per la vulneració del dret constitucional a un habitatge digne a la Vila: joves i grans.

Al matí es van realitzar dues xerrades que van diagnosticar la deteriorada situació de la Vila, i de Barcelona en general. A mode d’introducció, l’advocat de la FAVB Pep Molina va treure un article escrit fa 22 anys amb una Olivetti i que duia aleshores per títol “Habitatge: un dret o un luxe” per constatar que no ha canviat res en les darrere dècades, sinó que s’han empitjorat les condicions d’accés a aquest dret vital fonamental. També hi van parlar l’arquitecte gracienc Toni Ramon, en Pau de Verdi 28, en Francesc Vilaplana de l’Associació Germanor, en Xavi Urbano de La Torna i un membre de la coordinadora contra l’especulació del Raval.

Ponents i assistents van coincidir en que els poder públics caminen en direcció contrària a garantir aquest dret i que a la Vila no s’empra cap política social per assolir-ho o millorar la situació: ni parc públic, ni bosses de lloguer, ni ajuts fiscals ni uns projectes de rehabilitació que només beneficien els que són propietaris.

Robadors 29 fa emmudir la sala

El cas de mobbing de la finca del Raval ubicada al carrer Robadors, 29 va fer emmudir la sala: la finca –ubicada al costat del projecte estrella de l’Ajuntament “illa Robadors” ha estat venuda 4 cops en 2 anys, de 70 milions inicials a 290 en l’última transacció i ha estat farcida d’un reiterat assetjament a la gent que hi viu davant la passivitat de l’ajuntament. En aquest sentit també es va recordar “la inacció absoluta” del Districte de Gràcia davant el cas de Verdi 28.

Precisament sobre aquesta qüestió es va tractar a la tarda, debatent sobre noves iniciatives socials per denunciar i fer front a aquesta situació des de la solidaritat veïnal i el suport mutu. Els resultats pràctics d’aquesta proposta contra la violència immobiliària es veuran ben aviat a la Vila de Gràcia. Paral·lelament, l’Assemblea de Gràcia ha fet públic els resultats de l’enquesta amb la qual han treballat per aprofundir el debat desenvolupat aquest cap de setmana.

Pau Fernández · Infogràfic: PF

Principals dades de l’enquesta (gràfic)

Voir en ligne : Transversal Web: “Joves i grans es conjuren contra l’especulació des de Siracusa”

{Consulter} la brève avec son forum.


Rubrique : {Quadern de bitàcora}

Transversal Web: “Sentència contra el ’mobbing’ de Verdi 28”.

Le dilluns 19 de setembre de 2005

802 Un número per recordar, el de la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, on s’hi pot llegir una frase per la història. Diu el jutge: "por lo que estamos ante un claro caso de mobbing inmobiliario". Verdi, 28. Els jutges, de vegades tan foscos, de vegades tan clars. Un petit pas, modestíssim, però un pas al capdavall, contra aquesta pràctica infame d’alguns propietaris. La senyora Estefanía Mesa Ramírez, de l’empresa MEST 28 2003 S.L. deixava sense aigua ni electricitat els veïns de Verdi, 28. El jutge Carlos Mir Puig li ha dit que no, i li ha imposat una multa, mínima, si es vol, però que obra camí en la selva de les pràctiques immobiliàries salvatges.

El jutge imposa un delicte de falta a la propietària per pressió immobiliària

L’Audiència Provincial de Barcelona ha fallat per primera vegada contra el ’mobbing’ per tal de condemnar al propietari de la finca situada al carrer Verdi, número 28, que ha vulnerat reiteradament els drets d’un inquiliní d’aquest immoble. La sentència de la sala vuitena es refereix a la denúncia interposada pel col·lectiu Quimera el 2003, en defensa de Vicent Moll, un avi de 70 anys resident en aquesta finca.

El magistrat ha imposat a la propietària una condemna a pagar 18 euros durant 20 dies per una falta d’amenaces, tallant l’aigua i l’electricitat a Moll amb la intenció d’exercir pressió perquè aquest abandonés l’immoble.

Reacció municipal El regidor de Gràcia, Ricard Martínez, ha manifestat avui a Ràdio Gràcia que "l’Ajuntament de Barcelona no es pot personar directament en cap judici relacionat amb casos de mobbing immobiliari", tal com reclamen les associacions anti-mobbing. Martínez ha dit recordat que "ha de ser el llogater qui litigi contra el propietari, l’Ajuntament l’únic que pot fer és mediar i asesorar".

Ricard Martínez ha retiterat la crida feta ahir, animant als ciutadans a denunciar altres casos de d’assetjament immobiliari en relació amb el cas Verdi 28, la primera sentencia favorable de mobbing immobiliari a Catalunya. "És una sentencia positiva, un primer pas en la lluita contra l’assetjament immobiliari i esperem que no sigui la última", ha afirmat Martínez. /MP-QP

{Consulter} la brève avec son forum.


Rubrique : {Quadern de bitàcora}

L’Independent de Gràcia: “Verdi 28 guanya el cas de ’mobbing’ immobiliari”.

Le divendres 16 de setembre de 2005

La secció vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha emès aquesta setmana una sentència històrica, que dóna la raó als veïns del carrer Verdi 28 i que reconeix per primera vegada un cas de mobbing immobiliari en el cas que ha enfrontat en els últims mesos aquests veïns amb E. Mesa, copropietària de la finca de Verdi 28. El jutge, en una decisió inapel·lable, considera Mesa com a autora d’una falta de coaccions i l’obliga a acceptar una pena de vint dies de multa i una quota diària de 18 euros. La sentència explicita que els talls provocats de subministrament de llum i aigua són un "cas clar de mobbing immobiliari". El Centre d’Iniciatives La Quimera, veïns de la finca, ha mostrat la seva satisfacció per la sentència.

Editorial

Justícia justa

L’opinió pública exigeix més agilitat i contundència per tallar aquests fets.

Finalment l’Audiència Provincial de Barcelona ha fallat favorablement per als veïns del carrer Verdi que havien denunciat judicialment i públicament el mobbing immobiliari a què estaven sotmesos per la nova propietària del seu immoble. Els fets han estat jutjats per tràmit de faltes, cosa que explica la suavitat de la sentència, que es concreta en una multa de molt poca quantia. Donat que es tracta d’una de les primeres sentències que es dicten arreu de l’Estat, això sol podria satisfer els afectats pels simple fet d’haver obtingut la raó. Però difícilment podem entendre que això els compensi dels perjudicis, de les molèsties i de la mateixa angoixa a què han estat sotmesos tot aquest temps. D’acord amb les circumstàncies d’aquest fenomen que ja no es tan nou, podríem concloure que s’ha fet justícia. Però, com en molts altres fenòmens de conflicte social que ens van apareixent, la justícia ha d’avançar molt més i, per tant, ser molt més valenta perquè comenci a estar a l’alçada de l’opinió pública, que exigeix més agilitat i més contundència per tallar aquests brots i l’agosarament de persones sense escrúpols. El marc legal sobre el qual han d’actuar els jutges estar poc desenvolupat. Aquesta és una labor parlamentària. Si tenim present que la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) vigent des de l’any 1994 va obrir un marc liberalitzador per tal de satisfer les pressions dels propietaris, des de llavors els llogaters són objectiu fàcil sense massa defenses. Tota la filosofia d’aquesta llei rau en un contracte civil entre parts que convenen el que volen sense massa regulacions. No és pas gens estrany que en aquest context qualsevol propietari pensi que ho pot fer tot impunement. Després de deu anys de vigència i vistos els resultats potser ja seria hora de pensar en algunes reformes de la LAU a favor de l’estabilitat dels drets dels llogaters, que van quedar força descompensats. Sempre es diu que la llibertat d’un acaba on comença la llibertat d’un altre. Els drets de la propietat no poden ser considerats per sobre d’un tan fonamental com el dret a l’habitatge, perquè al seu entorn s’hi exerceixen d’altres com el dret al treball, a la salut i a l’educació. En definitiva, el drets a ser veïns de Verdi, de Gràcia, del lloc on hem anat a raure per voluntat o per destí. Igual com ho vam informar en el seu moment, avui ens congratulem d’aquesta sentència justa, encara que migrada, i fem vots perquè segueixin les denúncies i les pressions ciutadanes per canviar aquestes praàctiques, fent avançar també les lleis.

Què en penseu... ...de l’última sentència sobre el cas de Verdi 28?

Textos: Meritxell Díaz

Sergi Buixés (estudiant): No coneixia què havia passat a Verdi 28; no sóc de Barcelona. Suposo que aquesta sentència servirà perquè altres casos puguin donar-se a conèixer. Però sobretot crec que l’Ajuntament hauria de fer més pressió. Hi ha massa casos sense que se sàpiguen.

Alba Tena (estudiant): Em sembla molt bé que per primera vegada l’Audiència Provincial hagi reconegut el ’mobbing’ com a falta. Existeixen molts casos de gent que el pateix i se sent indefensa, aquí i a tot arreu. Crec que ja n’hi ha prou, a veure si gràcies a aquesta sentència es va destapant el problema.

Jordi Rosell (estudiant): Sempre són els petits els qui perden davant els grans i aquest cop ha estat al revés, me n’alegro. Una solució seria que l’Ajuntament actués contra el ’mobbing’. El cert és que si no fa res és perquè té els seus propis interessos i quan veu que no hi ha diners pel mig, evita intervenir.

Núria Trillas (bibliotecària): He llegit sobre el cas aquests dies a la premsa i em sembla molt bé la sentència, però crec que la sanció és molt fluixeta. És un pas important reconèixer que el ’mobbing’ és un delicte. Ara cal que les multes siguin més elevades. El que ha passat al carrer Verdi servirà perquè els veïns s’animin a denunciar.

L’Audiència Provincial qualifica de ’mobbing’ el cas de Verdi 28 Una sentència estableix 360 euros de multa per a una de les propietàries de l’edifici

MERITXELL DÍAZ

La secció vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fallat una pena de vint dies de multa i quota diària de 18 euros a E. Mesa, copropietària de la finca de Verdi 28, com a autora d’una falta de coaccions. A més, ha explicitat que els talls de subministrament de llum i aigua són un "cas clar de mobbing immobiliari". És la primera vegada que es recull l’assetjament immobiliari com a falta.

EL CENTRE D’INICIATIVES LA QUIMERA TÉ LA SEVA SEU A UN DELS BAIXOS DE L’EDIFICI

La sentència és definitiva i inapel.lable. Mesa haurà de pagar un total de 360 euros de multa per fer mobbing als inquilins de l’immoble situat al número 28 del carrer Verdi. Així, el magistrat Carlos Mir ha revocat l’anterior sentència, dictada pel Jutjat d’Instrucció, que imposava una multa inferior, de 225 euros. D’altra banda la condemna és pionera, ja que per primera vegada l’Audiència Provincial recull el mobbing com a falta. El Centre d’Iniciatives La Quimera, veïns de la finca, ha mostrat la seva satisfacció per la sentència, malgrat que considera que "han hagut de passar massa anys perquè es faci un pas tan important,ja que des de l’any 92 existeix el mobbing". Els membres del centre creuen que la multa demostra que les lleis no estan per protegir els inquilins, sinó les propietats i demanen que el Districte i la Casa Gran facin més pressió per evitar nous casos com aquest, sobretot a Vallcarca. Per la seva banda, els advocats de l’acusada no han volgut fer declaracions després que s’hagi conegut la sentència. El regidor del Districte, Ricard Martínez, ha emès un comunicat en què valora molt positivament el resultat de la sentència i anima els veïns de la Vila a denunciar altres casos d’assetjament immobiliari al barri, ja siguin passius com actius. El Centre d’Iniciatives La Quimera afirma haver-se assabentat d’aquestes declaracions a través de la premsa perquè no ha rebut cap notificació del Districte. A més, critica la manca d’ajut que ha rebut per part del Districte en tot el procés. "Vam demanar tres informes de la Guàrdia Urbana per presentar-los en el judici i encara els estem esperant", expliquen. Per aquest motiu confien que a partir d’ara el Districte actuï de forma activa contra els casos d’especulació i de mobbing immobiliari.

Sense llum a l’escala

Ara, tot i la sentència, els veïns de Verdi 28 continuen sense llum a l’escala i sense accés als àtics. Els inquilins esperen que aquests problemes quedin resolts en els propers dies. A més, obren la seu de La Quimera, als baixos de l’immoble, a totes aquelles persones interessades en conèixer la seva experiència.

Llegir en línia:

Verdi 28 guanya el cas de ’mobbing’ immobiliar

Justícia justa

L’Audiència Provincial qualifica de ’mobbing’ el cas de Verdi 28

{Consulter} la brève avec son forum.


Rubrique : {Quadern de bitàcora}

20 Minutos: “Primera sentencia contra el ‘mobbing’”.

Le dimecres 14 de setembre de 2005

Fede Cedó. 14.09.2005 La Audiència es pionera en condenar a un propietario por acoso inmobiliario sobre un inquilino de una finca del distrito de Gràcia.

La sala octava de la Audiencia Provincial de Barcelona ha utilizado por primera vez el término mobbing inmobiliario para condenar a un propietario que vulneraba los derechos de un inquilino.

El caso juzgado se refiere a la denuncia interpuesta por el colectivo Quimera en 2003, en Gràcia, en defensa de Vicent Moll, un anciano de 70 años residente en el número 28 de la calle Verdi.

No por novedosa, la condena que impone el magistrado Carles Mir a la propiedad no deja de ser injusta, según aseguran los colectivos anti-mobbing, ya que la propietaria acusada ha sido condenada a pagar 18 euros durante 20 días por una falta de amenazas, cortando el agua y la electricidad a su inquilino con ánimo de ejercer presión para que abandone el inmueble.

Aunque la mayoría de las críticas de asociaciones en defensa de los afectados por mobbing apuntan a la falta de diligencia del Ajuntament en este sentido, el distrito de Gràcia, con el concejal Ricard Martínez al frente, hizo difusión pública ayer de un comunicado en el que mostraba su satisfacción por la sentencia. El concejal «anima a los vecinos a denunciar otros casos de acoso inmobiliario en el barrio», por lo que colectivos como Coordinadora Anti-mobbing piden que el consistorio «comparezca como acusación».

Voir en ligne : Primera sentencia contra el ‘mobbing’

{Consulter} la brève avec son forum.


Rubrique : {Quadern de bitàcora}

La Vanguardia: “Un juez reconoce un caso de ’mobbing’ inmobiliario en Gràcia”.

Le dimecres 14 de setembre de 2005

La sentencia reconoce que la propietaria cortó el suministro de agua para obligar a los inquilinos a abandonar el inmueble

S. ANGULO / C. CUCCHIARATO - 14/09/2005 BARCELONA

Estamos ante un caso claro de mobbing inmobiliario". Así de rotunda se muestra la sentencia de la sección número 8 de la Audiencia Provincial sobre el caso de la calle Verdi 28. El texto da por probado que la denunciada, Estefanía Mesa, administradora de la empresa Mest 28 2003, SL, ordenó cortar el suministro del agua y puso un candado en el acceso a las tuberías que posteriormente retiró con el "ánimo de que no se formalizaran los contratos de arrendamientos nuevos o de que se rescindieran por los propios inquilinos". Pese a reconocer el delito de acoso inmobiliario, el juez tan sólo condena a la demandada a pagar 18 euros durante 20 días a los afectados.

Los hechos ocurrieron el pasado mes de abril cuando varios inquilinos del número 28 de la calle Verdi se encontraron sin agua. Una situación que se prolongó durante ocho semanas y afectó a todas las viviendas a excepción del piso de la empresa administrada por Mesa. Los vecinos del inmueble - Vicente Moll de 73 de años y la asociación La Quimera- intentaron en repetidas ocasiones ponerse en contacto con la administradora sin llegar a conseguirlo. Sobre estos pisos tenía la propiedad Mest 28 2003 y el usufructo Carmen Torroella, que con el dinero de los alquileres paga su estancia en un geriátrico.

Miguel Luna, miembro del colectivo La Quimera, explica que a raíz del acoso que han sufrido desde hace unos años han conocido otras situaciones de acoso inmobiliario en la ciudad. "El inquilino está indefenso ante determinadas acciones y no encuentra ayuda en la administración", se lamenta Luna, en referencia a la Oficina de Mobbing Inmobiliario que el Ayuntamiento ha puesto en marcha". No puede gestionarse las denuncias a través de la Oficina Municipal de Información al Consumidor. La vivienda es un derecho básico y no un bien de consumo", sentencia Luna.

A pesar de haber ganado el juicio, los vecinos se encuentran que todavía no tienen luz en la escalera y no pueden acceder a los patios interiores, ya que el mantenimiento de la escalera está a cargo de la procesada. Por este motivo, dicen sentirse contentos "a medias", ya que denuncian muchos más agravios de los que el juez finalmente ha reconocido. "Con las reiteradas amenazas de hacernos la vida imposible, la procesada consiguió que los propietarios de un bar, situado en los bajos se marcharán", dice Luna.

La demandada incluso, explican los vecinos, llegó a poner un detectiva a Vicente Moll para demostrar que en Valencia tiene un hermano con el que podía ir a vivir y así no podría alegar que se quedaba en la calle. Le ofrecen 1.200 euros por abandonar su casa, donde vive desde hace 30 años, o le amenazan con un proceso de desahucio. Con esta sentencia, Moll y la asociación La Quimera respirarán tranquilos.

Voir en ligne : Un juez reconoce un caso de ’mobbing’ inmobiliario en Gràcia

{Consulter} la brève avec son forum.



Rechercher sur ce site :

{Site réalisé avec le logiciel SPIP} {Verdi, 28 - El mobbing immobiliari viscut dia a dia} {Mapa del lloc Web}