• Inici >
  • Opinió >
  • Pressió immobiliària i mobbing insostenibles

Volem destacar
  • Què és això de mobbing?
  • El cas Verdi, 28
  • Contacte

    Utilitza el següent formulari per fer-nos arribar les teves propostes i sugerències.


    Pressió immobiliària i mobbing insostenibles

    Publicat el 18 d'abril de 2005, actualitzat el 20 d'abril de 2005
    per  morral

    Aquests dies els diaris d’informació general van plens de notícies relacionades amb l’èxit i el creixement immobiliari i, sobretot, les dades d’increment de participants i de consolidació d’una fira del sector com és Construmat. Però la immensa filera de grues i totxanes que engalanen Montjuïc no amaguen situacions tan desesperades com les que s’estan vivint a la nostra Vila. El cas de Vicent Moll i dels altres llogaters que viuen al tristement conegut edifici de Verdi 28 ha posat de relleu una situació que des de fa temps es produeix a altres districtes com Ciutat Vella i que afecta, sobretot a la gent gran. El mobbing immobiliari descriu una situació que ens remet a condicions de vida més pròpies de la revolució industrial que dels inicis del segle XXI . Observem amb preocupació, doncs, com la pressió immobiliària està determinant en gran mesura a tots els ciutadans i ciutadanes. Sobretot aquells amb recursos econòmics escassos i que subsisteixen gràcies a un contracte temporal o una minsa pensió.

    Així, mentre que els joves han d’esperar que la seva dignitat i les seves pertinences puguin caber en un pis de trenta metres quadrats com defensa aquests dies la ministra de Vivenda en una de les seves darreres intervencions, la gent gran, aquells que duen el pes de la història de la Vila sobre les seves espatlles, pateixen l’extorsió diària de les immobiliàries, que els hi tallen la llum i l’aigua per fer-los fora.

    Tot i que cal distingir mobbing de pressió immobiliària estrictament. Ambós casos estan condicionant i posant en perill la vida de persones i del patrimoni gracienc. En alguns casos, gairebé acaba amb l’herència associativa d’un indret com La Violeta i, en altres casos, trenquen els somnis d’infantesa de milers de graciencs i gracienques que han vist com la fàbrica d’il·lusions que era el Caspolino s’ha convertit en un solar ple de runes i silenci a la plaça de Gal·la Placídia, just davant de l’estació dels ferrocarrils, una de les portes d’entrada a Gràcia. Aquests casos no són anècdotes o fets puntuals.

    Aquests exemples no seran els únics si seguim permetent que les immobiliàries marquin el ritme econòmic del nostre país i si, sobretot, les administracions públiques no prenen mesures efectives per defensar els ciutadans i ciutadanes davant les extorsions mafioses. És hora, així doncs, que deixem de pensar que els joves no s’independitzen perquè viuen molt bé al niu familiar quan la realitat és que l’ofegament hipotecari és insostenible per a les parelles joves. Igualment és hora que ’ens fem nostres’ els efectes dels mobbing que no respecten ni la feblesa de la gent gran i que converteixen aquestes persones en intrusos a les cases on han viscut tota la vida.

    Grup 1850.


    calle
    calle
    calle

    Aquesta pàgina es troba allotjada en un servidor autogestionat.