Volem destacar
  • Què és això de mobbing?
  • El cas Verdi, 28
  • Contacte

    Utilitza el següent formulari per fer-nos arribar les teves propostes i sugerències.


    Què és això de mobbing

    Publicat el 27 de gener de 2005, actualitzat el 8 d'abril de 2005
    per  xscript

    Per què parlem de mobbing quan volem dir pèrdua de drets socials?

    Els mitjans de comunicació han batejat les coaccions i l’abús de poder amb un nou terme, extret de la llengua anglesa: Mobbing. La traducció del terme mobbing és: les pressions psicològiques que aplica algú per aconseguir quelcom que l’altra persona no vol donar.

    Aquestes pressions psicològiques es realitzen habitualment dins de l’ordre jeràrquic econòmic i social establert, és a dir, els casos de l’anomenat mobbing es realitzen des de la posició dominant cap a la posició subordinada.

    Aquestes pressions es basen sobretot en l’aïllament de la persona o persones, de la resta dels treballadors o veïns, per així debilitar-ho anímicament i fer-li creure que no es pot fer res, que està sol i que ningú es preocuparà per la seva situació, encara que tothom la consideri injusta.

    Dintre del sector econòmic es prima el benefici ràpid i els grans dividends, això fa que cada vegada es respectin menys els drets socials del conjunt de la societat, en benefici de només uns quants.

    En el món laboral l’arribada de la temporalitat i de la precarietat ha anat portant a noves situacions que estan significant la pèrdua de drets laborals, en benefici de les anomenades Empreses de Treball Temporal i grans empreses tan promogudes i ben tractades per les autoritats públiques.

    Aquesta nova forma de contractació està portant a la gran majoria de persones a viure amb una incertesa constant enfront el seu futur, degut a la manca de treball estable. En aquesta situació es troba més del 70% de la població jove de la ciutat de Barcelona.

    Dins del centre de treball, l’actitud de la persona també canvia perquè és conscient que no es quedarà allà tota la vida. Així, si les condicions son precàries, sap que en un període de tres mesos ja haurà acabat el malson i haurà de començar a buscar-se un altra feina. A aquesta falta d’unió dins del centres de treball, s’afegeix el fet de que mai queda clar qui és el responsable de la situació, i per tant, el demanar responsabilitats es converteix en una processó judicial amb el seus costos econòmics, que per les duracions dels contractes acaben en indemnitzacions ridícules, que no compensen el gran esforç.

    Un del exemples mes clars de la pèrdua de drets laborals, va ser el cas Sintel, que va portar la seva protesta durant més de cent dies al cor de Madrid.

    Dins d’aquest panorama laboral, la pressió psicològica que es realitza dintre del món de la temporalitat es veu afavorit per la personalització del problema que impedeix respostes col·lectives i la manca de recursos que té la part mes feble per mantenir una situació d’enfrontament. En un temps on Patronal i els Sindicats més representatius comparteixen taula. Un altre sector on ha aparegut la paraula mobbing és dins d’un dels principals motors de la economia municipal i privada: La Construcció i el Sector Immobiliari.

    Quan es parla de mobbing immobiliari és per fer referència a les pressions que realitza la propietat per fer fora als inquilins. Aquests són habitualment de renda antiga i poc rentable, mitjançant pràctiques abusives que perjudiquen la qualitat de vida dels inquilins precaritzant la seva existència. No hem d’oblidar que l’economia està basada en el màxim benefici.

    Aquesta pràctica cada vegada més habitual es veu afavorida per l’elevat preu de la vivenda a la ciutat, i per una situació també promoguda per les Autoritats Públiques gràcies a la Ley de Arrendamiento Urbano. Aprovada pel PSOE, es permet la pujada constant del lloguer i desapareix el contracte indefinit, trobant-nos de nou amb una situació temporal, en aquest cas dins del sector del habitatge també inclòs com un dret social.

    La LAU va néixer ja amb una pròrroga de deu anys per a aquells inquilins que en aquell moment no poguessin fer front a les pujades anuals marcades per la nova llei. Aquesta pròrroga acaba aquest any 2005, i per tant moltíssimes persones veuran incrementar el seu lloguer de manera desorbitada. En molts casos no s’hi podrà fer front. El Col·legi d’Advocats de Barcelona ja ha avisat, que es veu desbordat per la petició d’informació de molts veïns, que ja estan rebent els nous contractes i que volen demanar assessorament, en un any que es preveu que els judicis per desnonament augmentin de manera considerable. A la ciutat de Barcelona es produeixen més de tres desnonaments al dia.

    Així dins del món laboral, ens trobem que les pressions normalment recauen sobre el col·lectiu mes inexpert i format dintre dels drets laboral, és a dir, els joves. Dins del món immobiliari les pressions mes habituals recauen sobre els jubilats que porten vivint a casa seva molt abans que es comencés el procés d’encariment fictici del mercat immobiliari. En aquest sentit hem de valorar, que les pressions que es puguin exercir en el sentit invers de l’ordre jeràrquic tenen noms propis com sabotatge o terrorisme... Termes utilitzats sovint pels mitjans de comunicació i per els poders fàctics a l’hora d’explicar la realitat segons els seus ulls .


    calle
    calle
    calle

    Aquesta pàgina es troba allotjada en un servidor autogestionat.